Segon cercle de difusió

La setmana passada a classe vam comentar el segon cercle de difusió de la industrialització.
en aquest conjunt de paisos, les innovacions de la revolucio industrial es van produir més tard i amb una intensitat insuficient per a transformar les seves economies ja que continuaven essent economies bàsicament agràries i amb una feble capacitat de creixement. Tots aquests factors venen influenciats per els manteniment d'estructures polítiques i socials, la migradesa del mercat, la carència de matèries primeres i el baix grau d'educació i de capacitació.

Dins d'aquest segon cercle hi han uns paisos més preparats que altres:
- preparats: Holanda i els paisos escandinaus.
- no preparats o endarrerits: italia, russia i el japó.

PREPARATS
No havien pogut participar en la primera revolució indstrial pel desavantatge comparatiu que per a ells representava l'escassetat de carbó i de ferro, matèries primeres bàsiques. A partir de 1870, es van industrialitzar rapidament gràcies a l'exportació de materies primeres, l'especialització en la manipulació industrial de matèries primeres locals, l'obertura al mercat mundial, la proximitat a mercats amb una forta demanda, l'increment i la millora del transport i la disponibilitat de capital extranger.

ENDARRERITS
Eren paisos que mantenien estructures polítiques i socials tradicionals, amb una majoria de població ancorada en una agricultura poc productiva i carregada am rendes i impostos, no disposaven ni dels capitals suficients per a la inversió industrial ni d'un mercat suficient per als productes industrials. Tenien un grau de formació baix i una economia basada en una agricultura d'autoconsum.
L'evolució d'aquests paisos es va veure també molt influida per les decisions governamentals, en dos aspectes: l'adopció de polítiques econòmiques lliurecanvistes i l'impuls directe de l'estat a la industrialització.

En l'apecte de reflexió diriem que aquest problema existeix actualment, ja que hi ha unes economies molt avançades com són els EUA i Europa dels quals tenen practicament el control mundial del comerç i l'economia i uns paisos que s'intenten enganxar com són la Xina que en els últims anys s'està convertin en una de les potències mundials capdavanteres degut al fort creixement que està produint i les fortes exportacions que realitzen degut als preus tan competitius que ofereixen al mercat. Finalment també hi han les economies més endarrerides com són a l'africa que practicament tenen fins i tot problemes per la supervivència.