PRIMERA GUERRA MUNDIAL

La primera guerra mundial marca el trencament entre el segle XIX i el segle XX. Les causes van ser polítiques i econòmiques.
Els principals punts de conflicte van ser l'ocupació dels darrers espais colonials i la formació d'imperis econòmics. Els primers xocs es van produir entre França i Italia i entre França i GB.
Un altre factor important eren els reivindicacions de França sobre Alsacia i Lorena, d'Italia sobre l'Alto Adigio i Trieste.
Desde el punt de vista econòmic, l'augment de la producció i sobretot de la productivitat va provocar la lluita pels mercats mundials.
Amb aquesta rivalitat es van donar els dos bàndols: els imperis centrals i la triple entesa.
Aquesta va ser la primera guerra industrial, una segona característica és la importància de l'economia tot i que l'abstament va ser la principal preocupació durant la guerra. La guerra va acabar am el colapse dels imperis, debilitats per la fam.
Tots els contendents havien entrat en guerra am la idea que l'enfrontament seria curt, però la realitat va ser ben diferent; la guerra va durar quatre anys. Hi van havere més de 8 milions de morts i 7 milions d'incapacitats; tot aquesta gent formava part del sector més productiu. La guerra va comportar una caiguda de la importància de l'economia europea.

reflexió personal

Tot i que es un tema complicat de comparar amb un tema d'actualitat degut a la seva complexitat i exclusivitat que comporta una guerra, la reflexió anira encaminada amb fer una valoració de la guerra amb si mateixa. La guerra personalment penso que va ser deguda a que tothom volia controlar el món de la manera que fos i això va comportar a arribar a la violencia, tot i que no es pensaven que arribaria amb aquests extrems de mortalitat i sofriment que va arribar a causar. Es pot comparar una mica amb la guerra de l'Iraq i els EUA ja que tot i que els estats units deien que era per les armes de destruccio massiva la guerra anava encaminada per poder arribar a controlar la producció de petroli.

patró or

Durant aquesta setmana hem parlat de l'adopcio del patró or dels diferents paissos com a mitja de canvi al comerç.
El sistema patró or donava paritats fixes que establia la moneda respecte l'or. El primer pais que va establir aquest sistema va ser gran bretanya el 1914, que va fixar el valor de la lliura segons el patró or. Va ser degut a que amb aquest moment portugal va descobrir unes mines d'or dela quals hi havia un tractat que beneficiava a inglaterra que tenia el control daquest or. A partit d'aleshores els altres paisos tambe van establir el patro or, cosa que va provocar la globalitzacio del sistema monetari.
El patro or va tenir dues consecuencies importants:
estabilitat de canvis en els mercats de divises.
estabilitat dels preus interiors.

reflexio personal

En la antiguitat ja es va establir un sistema gllobalitzat en la moneda tal i com es va fer ara fa uns vuit anys enrera amb l'euro, aixo en epoques bones del cicle economic dona uns certs avantages com em pogut gaudir durant aquests darrers anys, pero en epoques dolentes això genera una serie de inconvenients tal i com actualment estem sofrin.

fases del creixement comercial segle XIX

En una primera fase, de 1815 a 1847, l'expansió comercial fou moderada i les polítiques econòmiques proteccionistes i fins i tot les prohibicionistes, seguint la tradició mercantilista dels segles anteriors.
La segona fase, de 1847 a 1868, hi ha un creixement superior al 5% anual. Aquest impuls es va veure reforçat per l'adopció del lliurecanvismea GB, en la seva difusió i va jugar un paper important la clàusula de nació més afavorida.
la tercera fase, de 1868 a 1896, les taxes de creixement del comerç van ser molt més baixes que a l'etapa anterior. La desacceleració del comerç va ser important a tot europa.
La quarta fase a partir de 1896 s'observa una recuperació de les taxes de creixement i un nou increment del comerç internacional, això s'ha de atribuir a la recuperació del poder de compra interior i a l'augment dels intercanvis provocat per la difusió dels nous productes fruit de la segona revolució tecnològica.

Això mostra que en temps anteriors als actuals també es donaven periodes més bons i més dolents en l'economia, per tan, tan en el passat com actualment i en el futur sempre es donaran periodes de crisi i de bons moments.

El sorgiment de l'economia internacional

L'expansió del comerç va ser una característica constant al llarg del segle XIX. El desenvolupament provoca l'especialització ja que un país necessita intercanviar més coses amb els altres. Això provoca uns mitjans de trasnport molt més eficaços i barats, el comerç es converteix també en un mitjà de transimició del creixement econòmic des dels països desenvolupats a la resta del món.
Les principals característiques del comerç internacional són un creixement molt gran, molt desigual, un clar predomini d'europa i una major separació entre les àrees oferents de productes primaris i les àrees oferents de productes industrials.
Europa representava una quarta part de la població mundial però tenia el 70% del comerç.
degut a que el creixement que genera el comerç no és simètric les polítiques governamentals oscil·len entre l'aprofitament dels beneficis de la llibertat de comerç( lliurecanvisme) i els intents de preservar la producció pròpia encarint l'entrada de productes estrangers( proteccionisme).

Actualment això encara existeix degut a que els paisos en que hi ha menys població són els desenvolupats i aquests són els que acaparen la major part del comerç. Per tan, hi ha una similitud entre fa un parell de segles amb la situació actual, tot i que l'evolució de les tecnologies fa que hi hagi una altra visió molt més globalitzada.