Segon cercle de difusió

La setmana passada a classe vam comentar el segon cercle de difusió de la industrialització.
en aquest conjunt de paisos, les innovacions de la revolucio industrial es van produir més tard i amb una intensitat insuficient per a transformar les seves economies ja que continuaven essent economies bàsicament agràries i amb una feble capacitat de creixement. Tots aquests factors venen influenciats per els manteniment d'estructures polítiques i socials, la migradesa del mercat, la carència de matèries primeres i el baix grau d'educació i de capacitació.

Dins d'aquest segon cercle hi han uns paisos més preparats que altres:
- preparats: Holanda i els paisos escandinaus.
- no preparats o endarrerits: italia, russia i el japó.

PREPARATS
No havien pogut participar en la primera revolució indstrial pel desavantatge comparatiu que per a ells representava l'escassetat de carbó i de ferro, matèries primeres bàsiques. A partir de 1870, es van industrialitzar rapidament gràcies a l'exportació de materies primeres, l'especialització en la manipulació industrial de matèries primeres locals, l'obertura al mercat mundial, la proximitat a mercats amb una forta demanda, l'increment i la millora del transport i la disponibilitat de capital extranger.

ENDARRERITS
Eren paisos que mantenien estructures polítiques i socials tradicionals, amb una majoria de població ancorada en una agricultura poc productiva i carregada am rendes i impostos, no disposaven ni dels capitals suficients per a la inversió industrial ni d'un mercat suficient per als productes industrials. Tenien un grau de formació baix i una economia basada en una agricultura d'autoconsum.
L'evolució d'aquests paisos es va veure també molt influida per les decisions governamentals, en dos aspectes: l'adopció de polítiques econòmiques lliurecanvistes i l'impuls directe de l'estat a la industrialització.

En l'apecte de reflexió diriem que aquest problema existeix actualment, ja que hi ha unes economies molt avançades com són els EUA i Europa dels quals tenen practicament el control mundial del comerç i l'economia i uns paisos que s'intenten enganxar com són la Xina que en els últims anys s'està convertin en una de les potències mundials capdavanteres degut al fort creixement que està produint i les fortes exportacions que realitzen degut als preus tan competitius que ofereixen al mercat. Finalment també hi han les economies més endarrerides com són a l'africa que practicament tenen fins i tot problemes per la supervivència.

Primer cercle de difusió

Durant aquesta setmana hem parlat dels cercles de difusió.
La difusió va ser lenta i desigual. L'adopció va ser fàcil en els paisos que tenien una dotació de factors i capital humà i un sistema de valors semblants als britànics.
hi va haver dos cercles; el primer i el segon.
El primer es el que tractarem amb el comentari de avui.

Formats pels paisos: Gran Bretanya, EUA, Bèlgica, Suissa, França i Alemanya.


GB: fins al 1914 va ser capdavantera. El creixement es basava en el ferro, carbó, cotó, superioritat tècnicai la xaerxa ferroviària. Tambè va difondre el lliurecanvisme. Va patir un climateri degut a la millora de les altres economies i la poca inversió en sectors innovadors.

França i Alemanya: -fins al 1840, creixement lligat en producció tradicional.
-1840-1870, construcció xarxa ferroviària i introducció maquinaria.
-1870-1914, climateri, alemanya passa per davant de frança.

EUA: gracies al engrandiment dels territoris, un fort creixement vegetatiu, gran immigració d'europa, importació d'esclaus africans, disponibilitat de terra, nivell de vida elevat va provocar que a finals del segle XIX fos la primera potencia mundial amb industria moderna i innovadora.

Belgica i Suissa: primers exportadors mundials en termes per capita. Depenien fortament del comerç exterior i molta atenció a la innovació tècnica. Els seus principals productes eren els rellotges, teixits de sea i els brodats.

Personalment penso que GB es va equivocar ja que degut a politiques equivocades invertin amb sectors amb poc futur, aixo ho va aprofitar els altres paisos per posar-se les piles i avançar tecnologicament i arrivar a nivells equiparables amb GB. Els EUA van encertar tot i que també tenien tots els elements a favor.

revolucion industrial.

La revolució industrial es un periode que va desde el 1760-1830. Aquest periode és l'arrencada d'un tipus de creixement nou i autosostingut a causa de l'ús de noves matèries primeres i noves formes d'energia i l'aplicació d'innovacions tècniques i organitzatives en tots els sectors econòmics, de l'agricultura als productes manufacturats, el transport, el comerç i les finances.

Està centrat basicament a GB, degut al tema de l'intelectual principalment ja que permetia tenir uns pensaments amb un nivell de tolerancia elevat, un altre factor era l'existencia d'un sector agrari productiu i que produia excedents. Aixo va permetre emigrar cap a la ciutat i especialitzar-se en altres sectors.

Un dels sectors que més va evolucionar va ser el sector del tèxtil mitjançant el cotó. Un altre sector va ser el del transport mitjançant el ferrocarril i la navegació ´que es movien amb el vapor, degut a la invenció de la maquina de vapor, que aixo va permetre abaratir el coto provinent de america.

Tambe hi van haver altres sectors com la química i l'alimentació tot i que no tan rellevants com els anteriors i el que nombrare a continuació.

hi va haver una modernització agraria ja que continuava sent el principal factor economic. Es van difondre les tècniques de la primera revolució agraria i a GB es va comensa la segona mitjançant un aument del capital fix i l'aplicació d'adobs.

Personalment penso que va ser un periode que va marcar molt alguns paisos del món però s'haguès hagut d'extendre més en quant al nombre de paisos implicats, tal i com passarà amb la segona revolució tecnològica. Per altra banda el fet que l'agricultura continues sent el principal motor de l'economia penso que es un dels motius dels quals no es va innovar tan degut a que encara hi havia molta gent lligada al camp.

MIQUEL BRAVO PADULLES