Les raons de la depressio dels anys trenta s'han de buscar en l'evolucio de l'economia nord-americana i en la influència dels EUA sobre l'economia mundial. Els dos factors essencials van ser la caiguda en la inversió i l'adopció de polítiques econòmiques, i especialment monetàries inadequades.
Els principals canvis estructurals posteriors a la primera guerra mundial van ser la substitució de GB pels EUA en la primacia sobre l'economia mundial; la reduccio del comerç internacional i el mal funcionament del patró or.
L'agricultura americana patia problemes en les petites explotacions de poductores de blat i el conreu de coto, tot i que el principal problema de l'agricultura americana era el desfasament entre l'oferta i la demanda.
En el camps de la produccio industrial els sectors més afectats van ser els de béns de consum durador.
Als EUA la recessió havia comensat pel sector de la construcció i va continuar per la industria de l'automòbil. L'excès de capital disponible als anys vint als EUA i també en altres paisos està la base de l'especulació borsària que va acabar amb el crac de la borsa de NY. La inèrcia especulativa s'explica degut a la idea que cadascú serà prou llest per a retirar-se del mercat en el moment de màxim benefici, tb un altre factor es degut a que els EUA no disposaven de banc central i també degut a una ideologia ultraliberal.
Abans de la caiguda de la borsa el 9 d'agost de 1929 hi havia dificultats en diversos sectors i paisos, especialment en els productes primaris i els paisos que depenien de l'exportació d'aquests. El crac va ser l'indicador del canvi de tendència, va agreujar la depressio i la va difondre a la resta del món de manera molt ràpida.
Les causes es poden reduir a les dues escoles d'interpretació; la realista i la monetarista. La primera imputa la depressió al mal funcionament anterior de l'economia i els monetaristes deguda a decisions polítiques equivocades o insuficients.
reflexió personal
La depressió va ser deguda a un excès d'especulació de la gent ja que tothom volia més i més, això es comparable amb la crisi que estem patint actualment ja que a espanya concretament hi havia una bombolla inmobiliaria dels quals cada vegada sabusava més amb els preus i els banca a mes et financiaven el 120% cosa que donava peu a que amb els diners que et donaven de més la gent aprofitrava per canviar el cotxe i el que fos, això ara degut altre cop als estats units també a reventat degut a sers inversors que estafaven i a bancs que donaven resultats que no eren i que tenien moltes pèrdues al final an sortit a la llum i ara tothom no paga i la gent es queda sense feina. Però com epoques anteriors al final la gent mitjançant l'estalvi en un principi i després tornan a consumir fa recuperar l'economia ja que tot és un cicle.
sábado, 2 de mayo de 2009
jueves, 23 de abril de 2009
PRIMERA GUERRA MUNDIAL
La primera guerra mundial marca el trencament entre el segle XIX i el segle XX. Les causes van ser polítiques i econòmiques.
Els principals punts de conflicte van ser l'ocupació dels darrers espais colonials i la formació d'imperis econòmics. Els primers xocs es van produir entre França i Italia i entre França i GB.
Un altre factor important eren els reivindicacions de França sobre Alsacia i Lorena, d'Italia sobre l'Alto Adigio i Trieste.
Desde el punt de vista econòmic, l'augment de la producció i sobretot de la productivitat va provocar la lluita pels mercats mundials.
Amb aquesta rivalitat es van donar els dos bàndols: els imperis centrals i la triple entesa.
Aquesta va ser la primera guerra industrial, una segona característica és la importància de l'economia tot i que l'abstament va ser la principal preocupació durant la guerra. La guerra va acabar am el colapse dels imperis, debilitats per la fam.
Tots els contendents havien entrat en guerra am la idea que l'enfrontament seria curt, però la realitat va ser ben diferent; la guerra va durar quatre anys. Hi van havere més de 8 milions de morts i 7 milions d'incapacitats; tot aquesta gent formava part del sector més productiu. La guerra va comportar una caiguda de la importància de l'economia europea.
reflexió personal
Tot i que es un tema complicat de comparar amb un tema d'actualitat degut a la seva complexitat i exclusivitat que comporta una guerra, la reflexió anira encaminada amb fer una valoració de la guerra amb si mateixa. La guerra personalment penso que va ser deguda a que tothom volia controlar el món de la manera que fos i això va comportar a arribar a la violencia, tot i que no es pensaven que arribaria amb aquests extrems de mortalitat i sofriment que va arribar a causar. Es pot comparar una mica amb la guerra de l'Iraq i els EUA ja que tot i que els estats units deien que era per les armes de destruccio massiva la guerra anava encaminada per poder arribar a controlar la producció de petroli.
Els principals punts de conflicte van ser l'ocupació dels darrers espais colonials i la formació d'imperis econòmics. Els primers xocs es van produir entre França i Italia i entre França i GB.
Un altre factor important eren els reivindicacions de França sobre Alsacia i Lorena, d'Italia sobre l'Alto Adigio i Trieste.
Desde el punt de vista econòmic, l'augment de la producció i sobretot de la productivitat va provocar la lluita pels mercats mundials.
Amb aquesta rivalitat es van donar els dos bàndols: els imperis centrals i la triple entesa.
Aquesta va ser la primera guerra industrial, una segona característica és la importància de l'economia tot i que l'abstament va ser la principal preocupació durant la guerra. La guerra va acabar am el colapse dels imperis, debilitats per la fam.
Tots els contendents havien entrat en guerra am la idea que l'enfrontament seria curt, però la realitat va ser ben diferent; la guerra va durar quatre anys. Hi van havere més de 8 milions de morts i 7 milions d'incapacitats; tot aquesta gent formava part del sector més productiu. La guerra va comportar una caiguda de la importància de l'economia europea.
reflexió personal
Tot i que es un tema complicat de comparar amb un tema d'actualitat degut a la seva complexitat i exclusivitat que comporta una guerra, la reflexió anira encaminada amb fer una valoració de la guerra amb si mateixa. La guerra personalment penso que va ser deguda a que tothom volia controlar el món de la manera que fos i això va comportar a arribar a la violencia, tot i que no es pensaven que arribaria amb aquests extrems de mortalitat i sofriment que va arribar a causar. Es pot comparar una mica amb la guerra de l'Iraq i els EUA ja que tot i que els estats units deien que era per les armes de destruccio massiva la guerra anava encaminada per poder arribar a controlar la producció de petroli.
domingo, 19 de abril de 2009
patró or
Durant aquesta setmana hem parlat de l'adopcio del patró or dels diferents paissos com a mitja de canvi al comerç.
El sistema patró or donava paritats fixes que establia la moneda respecte l'or. El primer pais que va establir aquest sistema va ser gran bretanya el 1914, que va fixar el valor de la lliura segons el patró or. Va ser degut a que amb aquest moment portugal va descobrir unes mines d'or dela quals hi havia un tractat que beneficiava a inglaterra que tenia el control daquest or. A partit d'aleshores els altres paisos tambe van establir el patro or, cosa que va provocar la globalitzacio del sistema monetari.
El patro or va tenir dues consecuencies importants:
estabilitat de canvis en els mercats de divises.
estabilitat dels preus interiors.
reflexio personal
En la antiguitat ja es va establir un sistema gllobalitzat en la moneda tal i com es va fer ara fa uns vuit anys enrera amb l'euro, aixo en epoques bones del cicle economic dona uns certs avantages com em pogut gaudir durant aquests darrers anys, pero en epoques dolentes això genera una serie de inconvenients tal i com actualment estem sofrin.
El sistema patró or donava paritats fixes que establia la moneda respecte l'or. El primer pais que va establir aquest sistema va ser gran bretanya el 1914, que va fixar el valor de la lliura segons el patró or. Va ser degut a que amb aquest moment portugal va descobrir unes mines d'or dela quals hi havia un tractat que beneficiava a inglaterra que tenia el control daquest or. A partit d'aleshores els altres paisos tambe van establir el patro or, cosa que va provocar la globalitzacio del sistema monetari.
El patro or va tenir dues consecuencies importants:
estabilitat de canvis en els mercats de divises.
estabilitat dels preus interiors.
reflexio personal
En la antiguitat ja es va establir un sistema gllobalitzat en la moneda tal i com es va fer ara fa uns vuit anys enrera amb l'euro, aixo en epoques bones del cicle economic dona uns certs avantages com em pogut gaudir durant aquests darrers anys, pero en epoques dolentes això genera una serie de inconvenients tal i com actualment estem sofrin.
domingo, 12 de abril de 2009
fases del creixement comercial segle XIX
En una primera fase, de 1815 a 1847, l'expansió comercial fou moderada i les polítiques econòmiques proteccionistes i fins i tot les prohibicionistes, seguint la tradició mercantilista dels segles anteriors.
La segona fase, de 1847 a 1868, hi ha un creixement superior al 5% anual. Aquest impuls es va veure reforçat per l'adopció del lliurecanvismea GB, en la seva difusió i va jugar un paper important la clàusula de nació més afavorida.
la tercera fase, de 1868 a 1896, les taxes de creixement del comerç van ser molt més baixes que a l'etapa anterior. La desacceleració del comerç va ser important a tot europa.
La quarta fase a partir de 1896 s'observa una recuperació de les taxes de creixement i un nou increment del comerç internacional, això s'ha de atribuir a la recuperació del poder de compra interior i a l'augment dels intercanvis provocat per la difusió dels nous productes fruit de la segona revolució tecnològica.
Això mostra que en temps anteriors als actuals també es donaven periodes més bons i més dolents en l'economia, per tan, tan en el passat com actualment i en el futur sempre es donaran periodes de crisi i de bons moments.
La segona fase, de 1847 a 1868, hi ha un creixement superior al 5% anual. Aquest impuls es va veure reforçat per l'adopció del lliurecanvismea GB, en la seva difusió i va jugar un paper important la clàusula de nació més afavorida.
la tercera fase, de 1868 a 1896, les taxes de creixement del comerç van ser molt més baixes que a l'etapa anterior. La desacceleració del comerç va ser important a tot europa.
La quarta fase a partir de 1896 s'observa una recuperació de les taxes de creixement i un nou increment del comerç internacional, això s'ha de atribuir a la recuperació del poder de compra interior i a l'augment dels intercanvis provocat per la difusió dels nous productes fruit de la segona revolució tecnològica.
Això mostra que en temps anteriors als actuals també es donaven periodes més bons i més dolents en l'economia, per tan, tan en el passat com actualment i en el futur sempre es donaran periodes de crisi i de bons moments.
sábado, 4 de abril de 2009
El sorgiment de l'economia internacional
L'expansió del comerç va ser una característica constant al llarg del segle XIX. El desenvolupament provoca l'especialització ja que un país necessita intercanviar més coses amb els altres. Això provoca uns mitjans de trasnport molt més eficaços i barats, el comerç es converteix també en un mitjà de transimició del creixement econòmic des dels països desenvolupats a la resta del món.
Les principals característiques del comerç internacional són un creixement molt gran, molt desigual, un clar predomini d'europa i una major separació entre les àrees oferents de productes primaris i les àrees oferents de productes industrials.
Europa representava una quarta part de la població mundial però tenia el 70% del comerç.
degut a que el creixement que genera el comerç no és simètric les polítiques governamentals oscil·len entre l'aprofitament dels beneficis de la llibertat de comerç( lliurecanvisme) i els intents de preservar la producció pròpia encarint l'entrada de productes estrangers( proteccionisme).
Actualment això encara existeix degut a que els paisos en que hi ha menys població són els desenvolupats i aquests són els que acaparen la major part del comerç. Per tan, hi ha una similitud entre fa un parell de segles amb la situació actual, tot i que l'evolució de les tecnologies fa que hi hagi una altra visió molt més globalitzada.
Les principals característiques del comerç internacional són un creixement molt gran, molt desigual, un clar predomini d'europa i una major separació entre les àrees oferents de productes primaris i les àrees oferents de productes industrials.
Europa representava una quarta part de la població mundial però tenia el 70% del comerç.
degut a que el creixement que genera el comerç no és simètric les polítiques governamentals oscil·len entre l'aprofitament dels beneficis de la llibertat de comerç( lliurecanvisme) i els intents de preservar la producció pròpia encarint l'entrada de productes estrangers( proteccionisme).
Actualment això encara existeix degut a que els paisos en que hi ha menys població són els desenvolupats i aquests són els que acaparen la major part del comerç. Per tan, hi ha una similitud entre fa un parell de segles amb la situació actual, tot i que l'evolució de les tecnologies fa que hi hagi una altra visió molt més globalitzada.
viernes, 27 de marzo de 2009
Segon cercle de difusió
La setmana passada a classe vam comentar el segon cercle de difusió de la industrialització.
en aquest conjunt de paisos, les innovacions de la revolucio industrial es van produir més tard i amb una intensitat insuficient per a transformar les seves economies ja que continuaven essent economies bàsicament agràries i amb una feble capacitat de creixement. Tots aquests factors venen influenciats per els manteniment d'estructures polítiques i socials, la migradesa del mercat, la carència de matèries primeres i el baix grau d'educació i de capacitació.
Dins d'aquest segon cercle hi han uns paisos més preparats que altres:
- preparats: Holanda i els paisos escandinaus.
- no preparats o endarrerits: italia, russia i el japó.
PREPARATS
No havien pogut participar en la primera revolució indstrial pel desavantatge comparatiu que per a ells representava l'escassetat de carbó i de ferro, matèries primeres bàsiques. A partir de 1870, es van industrialitzar rapidament gràcies a l'exportació de materies primeres, l'especialització en la manipulació industrial de matèries primeres locals, l'obertura al mercat mundial, la proximitat a mercats amb una forta demanda, l'increment i la millora del transport i la disponibilitat de capital extranger.
ENDARRERITS
Eren paisos que mantenien estructures polítiques i socials tradicionals, amb una majoria de població ancorada en una agricultura poc productiva i carregada am rendes i impostos, no disposaven ni dels capitals suficients per a la inversió industrial ni d'un mercat suficient per als productes industrials. Tenien un grau de formació baix i una economia basada en una agricultura d'autoconsum.
L'evolució d'aquests paisos es va veure també molt influida per les decisions governamentals, en dos aspectes: l'adopció de polítiques econòmiques lliurecanvistes i l'impuls directe de l'estat a la industrialització.
En l'apecte de reflexió diriem que aquest problema existeix actualment, ja que hi ha unes economies molt avançades com són els EUA i Europa dels quals tenen practicament el control mundial del comerç i l'economia i uns paisos que s'intenten enganxar com són la Xina que en els últims anys s'està convertin en una de les potències mundials capdavanteres degut al fort creixement que està produint i les fortes exportacions que realitzen degut als preus tan competitius que ofereixen al mercat. Finalment també hi han les economies més endarrerides com són a l'africa que practicament tenen fins i tot problemes per la supervivència.
en aquest conjunt de paisos, les innovacions de la revolucio industrial es van produir més tard i amb una intensitat insuficient per a transformar les seves economies ja que continuaven essent economies bàsicament agràries i amb una feble capacitat de creixement. Tots aquests factors venen influenciats per els manteniment d'estructures polítiques i socials, la migradesa del mercat, la carència de matèries primeres i el baix grau d'educació i de capacitació.
Dins d'aquest segon cercle hi han uns paisos més preparats que altres:
- preparats: Holanda i els paisos escandinaus.
- no preparats o endarrerits: italia, russia i el japó.
PREPARATS
No havien pogut participar en la primera revolució indstrial pel desavantatge comparatiu que per a ells representava l'escassetat de carbó i de ferro, matèries primeres bàsiques. A partir de 1870, es van industrialitzar rapidament gràcies a l'exportació de materies primeres, l'especialització en la manipulació industrial de matèries primeres locals, l'obertura al mercat mundial, la proximitat a mercats amb una forta demanda, l'increment i la millora del transport i la disponibilitat de capital extranger.
ENDARRERITS
Eren paisos que mantenien estructures polítiques i socials tradicionals, amb una majoria de població ancorada en una agricultura poc productiva i carregada am rendes i impostos, no disposaven ni dels capitals suficients per a la inversió industrial ni d'un mercat suficient per als productes industrials. Tenien un grau de formació baix i una economia basada en una agricultura d'autoconsum.
L'evolució d'aquests paisos es va veure també molt influida per les decisions governamentals, en dos aspectes: l'adopció de polítiques econòmiques lliurecanvistes i l'impuls directe de l'estat a la industrialització.
En l'apecte de reflexió diriem que aquest problema existeix actualment, ja que hi ha unes economies molt avançades com són els EUA i Europa dels quals tenen practicament el control mundial del comerç i l'economia i uns paisos que s'intenten enganxar com són la Xina que en els últims anys s'està convertin en una de les potències mundials capdavanteres degut al fort creixement que està produint i les fortes exportacions que realitzen degut als preus tan competitius que ofereixen al mercat. Finalment també hi han les economies més endarrerides com són a l'africa que practicament tenen fins i tot problemes per la supervivència.
sábado, 14 de marzo de 2009
Primer cercle de difusió
Durant aquesta setmana hem parlat dels cercles de difusió.
La difusió va ser lenta i desigual. L'adopció va ser fàcil en els paisos que tenien una dotació de factors i capital humà i un sistema de valors semblants als britànics.
hi va haver dos cercles; el primer i el segon.
El primer es el que tractarem amb el comentari de avui.
Formats pels paisos: Gran Bretanya, EUA, Bèlgica, Suissa, França i Alemanya.
GB: fins al 1914 va ser capdavantera. El creixement es basava en el ferro, carbó, cotó, superioritat tècnicai la xaerxa ferroviària. Tambè va difondre el lliurecanvisme. Va patir un climateri degut a la millora de les altres economies i la poca inversió en sectors innovadors.
França i Alemanya: -fins al 1840, creixement lligat en producció tradicional.
-1840-1870, construcció xarxa ferroviària i introducció maquinaria.
-1870-1914, climateri, alemanya passa per davant de frança.
EUA: gracies al engrandiment dels territoris, un fort creixement vegetatiu, gran immigració d'europa, importació d'esclaus africans, disponibilitat de terra, nivell de vida elevat va provocar que a finals del segle XIX fos la primera potencia mundial amb industria moderna i innovadora.
Belgica i Suissa: primers exportadors mundials en termes per capita. Depenien fortament del comerç exterior i molta atenció a la innovació tècnica. Els seus principals productes eren els rellotges, teixits de sea i els brodats.
Personalment penso que GB es va equivocar ja que degut a politiques equivocades invertin amb sectors amb poc futur, aixo ho va aprofitar els altres paisos per posar-se les piles i avançar tecnologicament i arrivar a nivells equiparables amb GB. Els EUA van encertar tot i que també tenien tots els elements a favor.
La difusió va ser lenta i desigual. L'adopció va ser fàcil en els paisos que tenien una dotació de factors i capital humà i un sistema de valors semblants als britànics.
hi va haver dos cercles; el primer i el segon.
El primer es el que tractarem amb el comentari de avui.
Formats pels paisos: Gran Bretanya, EUA, Bèlgica, Suissa, França i Alemanya.
GB: fins al 1914 va ser capdavantera. El creixement es basava en el ferro, carbó, cotó, superioritat tècnicai la xaerxa ferroviària. Tambè va difondre el lliurecanvisme. Va patir un climateri degut a la millora de les altres economies i la poca inversió en sectors innovadors.
França i Alemanya: -fins al 1840, creixement lligat en producció tradicional.
-1840-1870, construcció xarxa ferroviària i introducció maquinaria.
-1870-1914, climateri, alemanya passa per davant de frança.
EUA: gracies al engrandiment dels territoris, un fort creixement vegetatiu, gran immigració d'europa, importació d'esclaus africans, disponibilitat de terra, nivell de vida elevat va provocar que a finals del segle XIX fos la primera potencia mundial amb industria moderna i innovadora.
Belgica i Suissa: primers exportadors mundials en termes per capita. Depenien fortament del comerç exterior i molta atenció a la innovació tècnica. Els seus principals productes eren els rellotges, teixits de sea i els brodats.
Personalment penso que GB es va equivocar ja que degut a politiques equivocades invertin amb sectors amb poc futur, aixo ho va aprofitar els altres paisos per posar-se les piles i avançar tecnologicament i arrivar a nivells equiparables amb GB. Els EUA van encertar tot i que també tenien tots els elements a favor.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)